Slide background

L’ESTACIÓ METEOROLÒGICA DE L’ESCOLA PIA i GAIETÀ GARCIA

28 Gener, 2021

Els darrers dies hem assistit a un temporal de fred i neu històric. Tot i no haver-nos afectat com a altres llocs, els seus efectes s’han deixat notar, sobretot amb les temperatures, registres que hem visualitzat amb l’estació meteorològica del nostre centre. Si mireu des de dins del claustre o vos situeu a l’entrada del carrer major i alceu la mirada cap a la teulada, divisareu l’estació. Les dades en temps real i les històriques les podeu rebre al vostre mòbil i a la web del col·legi. Esta estació, validada per AVAMET, és l’herència d’una altra a finals del segle XIX i que encetà la passió per la meteorologia d’un gandià i antic alumne: Gaietà Garcia.

El 1885 El Litoral informava que l’escolapi Carlos Garcia havia adquirit un telescopi solar i instruments meteorològics per a l’observatori que estava creant al col·legi. El 1887 l’Ajuntament d’Almeria demanava a l’Ajuntament les dades recollides els darrers anys i en 1911 es va crear una xarxa d’observació climatològica a càrrec de col·laboradors que no va parar de créixer.

És així com arribem a la figura de Gaietà Garcia Castelló (1877-1959). Fill d’un propietari agrari de Benirredrà, va estudiar a l’Escola Pia on, molt probablement, entrà en contacte amb l’estació meteorològica recentment creada. De fet, des de 1892, és a dir, amb 15 anys, va iniciar de manera informal la recopilació de les dades meteorològiques de Gandia. Allí també coneixeria el Gabinet de Física creat el 1877 on els escolapis Leandro Calvo i Isidoro Barber dipositaren els fòssils que trobaven.

Així, entre 1915 i 1944, ja com a responsable de l’Estació Pluviomètrica de Gandia, va recollir informació diària dels diferents fenòmens, notes on ressaltava la influència de l’oratge en la salut, en l’agricultura i en la societat. Gaietà comprovà que els anys 1919, 1924, 1929 i 1932 van ser els més plujosos. Relacionava les sequeres amb cicles de deu o dotze anys i coincidents amb els períodes de taques solars, convertint-se el 1928 en el més sec. També hi apareixien la neu i les pedregades, quasi dues i tres vegades a l’any respectivament i les riuades: setembre de 1899, desembre de 1917 i novembre de 1918. La temperatura mínima va ser de 4 graus negatius al febrer del 1935 i la màxima de 43 graus l’agost del 1923. També enregistrà una tromba marina en desembre del 1937 davant de Miramar. El 9 de gener de 1938 va enregistrar una aurora boreal que va provocar temor entre la gent, ja que en Barcelona, els veïns pensaven que es tractava d’un dels bombardejos als quals era sotmesa la ciutat per l’aviació franquista.

A més, era farmacèutic, estudià la geologia i solia acompanyar l’escolapi Leandro Calvo en les seues excursions o a Luis Pericot a les excavacions del Parpalló, inicià el projecte del clavegueram de Gandia entre 1923 i 1926 mentre va ser regidor, dirigí un laboratori municipal per a l’anàlisi de les aigües, impulsà la construcció del nou cementeri i les perforacions de nous pous per abastir d’aigua la ciutat. A més, va destacar en la tasca social dins del Patronat de la Caixa d’Estalvis de Gandia, de la Junta de la Leproseria de Fontilles i de l’Obra Beneficosocial de Benassal per als malalts de ronyó.

Galeria d'imatges associada:


Compartir en xarxes socials:

Facebook Twitter LinkedIn Email

CALENDARI

Març 2021

LMXJVSD
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031    

Nº Visites: 7084389

Antics Alumnes

DESTACATS