Slide background

DESCÀRREGUES DE DOCUMENTS

La Meua Ciutat, El Meu Món - Enric Ferrer

Fecha Documento Descripcion Tipo
07-06-2021 SOBRE AZORÍN, ENCARA «Alguns escriptors, com el valencià José Martínez Ruiz Azorín (1873-1967), han tingut una gran presència pública en vida, mentre la posteritat ha anat esvaint la seua obra literària, a vegades injustament, de tal manera que, a hores d’ara, els lectors ja en són ben pocs. Potser alguns encara recorden aquells anys escolars on imitar el seu estil era obligatori, com una sendera segura i eficaç per a aconseguir una bona manera d’escriure i d’expressar-se, amb resultats que també, cal confessar-ho, no sempre van ser particularment brillants.» pdf
31-05-2021 UN ENIGMA AL PALAU DELS DUCS «Els vells edificis són fascinants perquè guarden, com totes les famílies, secrets i enigmes. El palau ducal de Gandia també té els seus misteris, tot i la seua llarga i estudiada història, però sempre en queda algun bocí per aclarir o interpretar. Un d’estos enigmes el troben a la Galeria Daurada, en el conjunt de l’Obra Nova, promoguda pel duc Pasqual Francesc de Borja, després de la canonització del seu avantpassat el jesuïta Francesc de Borja i Aragó, en 1671.» pdf
24-05-2021 EL PARADÍS DEL POETA «La concessió del premi Cervantes a Francisco Brines, el poeta d’Oliva, ha merescut abundant informació i comentaris, encara més intensificats per la visita reial a la seua casa de camp, en el paratge de l’Elca, per tal d’atorgar-li personalment el guardó. Un indret que, abans del triomf del taronger, era un secà de garrofers i oliveres, on la pansa encara tenia una important presència, com ho descrivia amb ironia costumista, en 1884, l’escolapi Leandro Calvo:» pdf
17-05-2021 HISTÒRIES DE PLANTES «L’esclat de la primavera obri espais de llum i color, com un allau de vida. Entre els clivells de la pell artificial dels carrers, acrescuda sobre la terra primigènia, la vida s’arrapa i avança sense por. On la ciutat va diluint-se en bancals abandonats amb aspiracions de solars edificables, la vegetació, amb l’espontaneïtat de la infantesa, s’hi mostra amb tota la seua abundància, enriquida pels colors únics de les flors.» pdf
03-05-2021 ELS TREBALLS I ELS DIES «El treball, en totes les seues formes, condiciona la relació de l’home amb la naturalesa. L’agricultura configura una relació immediata de dependència de la natura i els seus cicles. L’agricultor respectava la naturalesa per necessitat perquè coneixia com actuava i incidia en l’abundància o en la carestia de les collites. La relació actual és ben diferent.» pdf
26-04-2021 LA LLARGA OMBRA D’UNA ANTIGA BATALLA «El viatger, després de deixar la carretera del port de Gandia al port d’Almansa, en pujar l’esglaó de la Meseta, l’altiplà, la planura immensa, pot albirar en la llunyania la ciutat d’Almansa i el seu castell, a mitjan camí, com recorda la seua toponímia àrab, entre l’antiga Saetabis, la nostra Xàtiva, i la ciutat d’Albacete, la de la terra plana. La calma del paisatge no evoca aquell camp de batalla del dia 25 d’abril de l’any 1707, tret d’algun corb solitari.» pdf
19-04-2021 UN SANT VEÏNAT «Aquell 26 de maig de 1591 els ducs Carles i Magdalena podien sentir-se ben satisfets per haver acomplit un dels seus propòsits més estimats, com era la fundació i construcció d’un convent a Gandia, després d’haver començat la presència dels franciscans descalços tres anys abans. D’antic l’estima per l’espiritualitat franciscana era distintiva de la família ducal, de tal manera que…» pdf
13-04-2021 BONA GENT «Com cada any, el dilluns de després del segon diumenge de Pasqua, el poble valencià celebra la festa de sant Vicent Ferrer. El nostre primer personatge internacional s’ha convertit en llegenda, que és la més alta transfiguració simbòlica i la més resistent a l’erosió de les escomeses de la història, com el predicador en valencià per gran part d’Europa, a més d’haver trobat un lloc en la gran literatura dels Jaume Roig i Joan Martorell, entre altres». pdf
29-03-2021 LES PALMERES TAMBÉ PLOREN «Diumenge de Rams de qualsevol any. L’estuari de la plaça acull les cabaloses files dels confrares a cara descoberta. Matí de festa, entre la lluïssor del sol, el verd antic dels rams d’olivera i l’or tendre de les palmes. Jesús, el Messies esperat, entra a la ciutat de Jerusalem. Mars de palmes i rams verds s’alcen al cel blau de març o d’abril, mentre la pregària solemne, com l’encens, s’alça per damunt dels caps i deixa caure la suau rosada de la benedicció divina sobre la multitud...» pdf
22-03-2021 UNA GENTIL PRIMAVERA VALENCIANA «Després de la tempesta, arriba la calma; després de la foscor de la nit, comença la claror del dia. Milers i milers d’anys vivint immersos en la naturalesa -més temps que els de viure en poblat- ens han ensenyat als humans eixes actituds bàsiques que no necessiten fer estudis per a saber-les de memòria. Així ha passat amb el reconegut prestigi de la primavera, és a dir, el trànsit de la foscor de l’hivern, de l’aparent mort de la naturalesa a l’esclat dels colors, dels flaires i de l’escalfor del sol». pdf
15-03-2021 LA FESTA ABSENT «El mantell del silenci s’ha estés sobre la festa absent. La primera temptació és fer una elegia fallera i accentuar el sentit de pèrdua, encara que siga ocasional, d’aquells dies que invitaven a celebrar la fi de l’hivern i l’aparició de la primavera. Seria el moment de reiterar el desgastat tòpic del que s’ha fet d’aquelles festes que ens enlluernaven, d’on han anat a parar aquells dies feliços. La corda elegíaca fa més bonic el passat, el reconstruïx de nova planta, mentre tota la ganga i la rutina que arrossegava desapareix entre els racons de la memòria». pdf
08-03-2021 ENIGMA O MISTERI DE LA DONA «El març arriba sempre carregat d’efemèrides encara que no siguen bèl·liques com recorda el seu nom en honor de Mart, el déu de la guerra. Per sort també és el mes d’algunes festes, com les falles o del dia de la dona. Tota una oportunitat, en temps de forçat recolliment, de fer present que l’accés a la coneixença més acabada de la condició humana és un llarg camí que té les seues possibles variants, com...» pdf
01-03-2021 ELS ARBRES AMICS «Un passeig per la ciutat sempre possibilita l’encontre amb els amics i coneguts, encara que siga una breu salutació o unes frases de consuetud. Massa sovint no arribem a reconéixer uns amics que ens acompanyen cada dia i sense paraules ens envien els seus missatges de pau i serenor. Estos amics quasi ignorats són els arbres». pdf
23-02-2021 INDIVIDUALISME SENSE MÀSCARA «L’evolució de les societats, sobretot occidentals, ha produït un afluixament de la relació amb les estructures que ens acullen i eduquen, com són la família, la religió i el mateix grup social, de tal manera que l’individu demana ressituar-se respecte de tot allò que el pot condicionar en la seua existència. Vivim en una època d’un intents individualisme». pdf
15-02-2021 CARNAVAL O CARNESTOLTES ENTRE PARÈNTESI «L’absència enguany de les festes de carnaval permet, com en un laboratori etnològic, la percepció més clara i distinta de la festa «on tot s’hi val», com recorda el refrany, i la seua relació amb la quaresma cristiana, és a dir, el temps de preparació de la Pasqua. Des de ben antic la quaresma, i fins i tot les tres setmanes anteriors, van ser un temps de penitència i dejuni, com era acostumat en èpoques ben remotes entre els pobles semites, de tal manera que l’abstenció total o parcial de menjar i beure encara és una pràctica habitual, a més dels cristians, en els jueus i els musulmans». pdf
08-02-2021 LA CAPTIVA DE GANDIA «La literatura europea té en Marguerite Yourcenar una de les escriptores més importants del segle XX, tan coneguda i estimada per les seues novel·les i les impressionants memòries familiars. Entre les novel·les ocupa un lloc destacat L’Oeuvre au Noir, de 1968, traduïda per Obra negra, per al·lusió a un procés alquímic. El protagonista és un metge, amb immersions en l’alquímia, que viatja per Europa i el nord d’Àfrica en un temps, el segle XVI...» pdf
25-01-2021 ÀLBUM DE FOTOS «Agrada, més encara quan els anys ja han fet la seua obra, obrir l’àlbum de fotos, amb tantes imatges de la família, dels amics, dels anys escolars o aquelles fotografies d’estudi dels moments importants de la vida, com el matrimoni, amb els posats fixats com per un secret temor. Ara, sense passar pàgina, els instruments electrònics ens poden omplir en un tres i no res de milers de fotografies, com un allau de neu a la muntanya.» pdf
19-01-2021 EL NOM DE L’ANY «Posar un nom, sobretot en les cultures antigues, era donar consistència a la realitat, en totes les seues formes, tant animades com inanimades, fins i tot les estrelles del firmament. Era com entrar en una relació especial entre l’home, el subjecte, i tot allò que l’envolta, de tal manera que la consciència de formar part d’una totalitat produïa fins i tot uns lligams quasi religiosos. L’home modern, quan classifica i dóna un nom, en molts casos el que pretén és dominar i calcular el possible rendiment de l’animal, l’arbre o el mineral. El profit és l’objectiu final de l’aparentment imparcial acte de donar nom a la realitat». pdf
19-01-2021 EL SANT DEL PORQUET «Com cada any, la festa de sant Antoni convoca el regne animal, amb l’actual abundància de mascotes domèstiques, per a ser beneït. Com és habitual entre els folkloristes i etnòlegs, cal atribuir tal costum a alguna festa o cerimònia com més antiga millor, si és possible de procedència romana republicana millor que imperial. A continuació s’hi fa el corresponent enllaç amb la tradició cristiana i amb referència a una tal divinitat Cònsua, protectora dels animals, o la coronació dels burros davant l’altar de Júpiter, a principis de gener. Sant Antoni, sense saber-ho ell, va arreplegar estos divinals oficis». pdf
11-01-2021 EL LLIBRE INÈDIT DE L’ANY NOU «Les pàgines en blanc d’un llibre, sense els camins de les ratlles dels vells quaderns escolars, de moment no inviten ni a escriure ni a la lectura. Hi torna a aparéixer la por al full en blanc, que és un anunci del futur inconegut, batut per les tempestes de la vida. El paisatge en blanc encara no ha marcat cap senda ni cap arbre ni cap casa on arrecerar-se quan l’oratge advers amenaça, tot i saber que al fons de l’esperit hi ha alguna esperança de poder dibuixar tot allò que ara és tan sols un indefinit projecte,...» pdf
19-12-2020 EL SILENCI DE LA SIBIL·LA «En la pau de la nit, a l’ermita de Santa Anna, en l’ambient nadalenc de la missa del gall, un aplec quasi monàstic recita els salms de matines. En l’ambient va creixent l’expectació de la bona nova d’un naixement. Uns instants després, la veu blanca, infantil, de la Sibil·la, inicia el seu cant, tan antic i tan novell, que va dient: «D’una Verge naixerà Déu i hom qui jutjarà», tot esperant la resposta d’un cor de veus greus: «En lo jorn del judici veurà’s qui ha fet servici» pdf
14-12-2020 UN ECOLOGISTA ABANS D’HORA «Als hòmens i dones, a més de l’ofici de viure, amb la garbera indestriable d’oportunitats i limitacions, s’hi ajunten, com uns companys poc amicals, tot un seguit d’agents externs que encara fan més aflictiva la ruta de la vida, com són les envestides, algunes quasi imperceptibles, de les contaminacions acústiques, lumíniques o atmosfèriques. Enguany, a més, el desembre ens ha sobtat amb uns vents forts, insolents, tan allunyats de les nostres plàcides brises mediterrànies, com si tots els elements de la rosa dels vents, tan poètics gràcies a Ausiàs March, ens hagueren sacsejat les nostres dèbils còrpores». pdf
07-12-2020 LA TRIBU PERDUDA «Els pobles antics, com l’hebreu, tenien les seues llegendes que passaven de generació en generació. Una de les més curioses és la de les deu tribus perdudes, és a dir, les que constituïen el regne d’Israel i van ser deportades pels assiris al segle VIII abans de Crist. Van desaparèixer sense deixar rastre. Alguns viatgers, molts segles després, van dir que n’havien trobat alguna, fins i tot a Amèrica». pdf
30-11-2020 DIVERTIMENTO «La terminologia musical, d’origen italià, ens ha familiaritzat amb termes com divertimento, una forma de composició de caràcter lleuger, com un amable entreteniment. La tertúlia, per exemple, seria una versió parlada dels divertimenti, a hores d’ara quasi extingida, tret dels monòlegs adosats, com els xalets, que encara perviuen en certs espais televisius. La distensió, la divertició, són necessàries per no acabar tibant la corda fins a l’extrem de trencar-la». pdf
23-11-2020 PARÀBOLA DELS PONTS «Els assentaments humans, l’establiment de ciutats són molt diferents segons el context geogràfic. Molts pobles han nascut en la costa, obertes a la mar i a qualsevol influència i també exposats a perills importants; d’altres s’han defensat dels potencials enemics des dels cims d’alguna muntanya, mentre molts més s’han format a la vora d’un riu o en una cruïlla de camins. La tipologia urbana és, en definitiva, un apassionant catàleg de la relació de l’home amb la naturalesa». pdf
16-11-2020 UN PERSONATGE DE GALDÓS «Un rostre, una mirada, una paraula, una actitud o un vestit, deixen a voltes una lleu marca en la memòria. La fugacitat d’un encontre o d’una visió ens avisa de la fragmentària realitat de la nostra consciencia o de la memòria...» pdf
16-11-2020 ANEM A L’ESCOLA, COM SEMPRE «Massa temps el silenci, com una llosa pesant, ha omplit les nostres escoles. Les aules, els corredors o els patis, sense l’alegria dels xiquets i xiquetes, s’havien convertit en llocs destinats a la malenconia. Un món buit, com en aquelles novel·les d’anticipació, pareixia anunciar un futur ben fosc...» pdf
16-11-2020 LA PERSISTÈNCIA DEL PAISATGE «El paisatge, natural o artificial, és un element essencial en la configuració de la personalitat dels grups humans. La confusió amb un simple escenari neutre, per l’experiència històrica, ens pot costar car perquè allò que considerem quotidià pot canviar i convertir-se en una amenaça real per a la nostra estabilitat social i econòmica» pdf
16-11-2020 L’ÀNGEL DE LA CIUTAT «L’any 1311 el rei Jaume II va atorgar a la vila de Gandia el privilegi de celebrar una Fira durant dos setmanes des de la festa de Sant Miquel, el 29 de setembre. Naixia així un esdeveniment comercial anual que faria de la vila un centre econòmic de certa importància i el marcaria decisivament en la seua història. Durant els dies de fira arribaven gents dels llocs veïns i, a més de comprar i vendre, participaven del bon menjar i beure, mentre la música i el teatre de carrer els alleujava, encara que momentàniament, de la seua dura vida de treball.» pdf
16-11-2020 LA HISTÒRIA I ELS SEUS RELATS ALTERNATIUS «La història, com tota ciència, té el seu mètode, les seues fonts, les hipòtesis de treball, entre altres instruments, sempre amb la pretensió d’aproximar-se a l’estudi i comprensió del passat, fet amb rigor i, si és possible, amb alguna gràcia, que no exclou uns grams d’ironia i d’humor. La celebració de la Fira amb l’esment del patró sant Francesc de Borja, tot i l’escassa projecció pública, per les raons que tots coneixem, ens pot permetre alguna reflexió sobre quina història interessa realment al públic». pdf

CALENDARI

Juny 2021

LMXJVSD
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
282930    

Nº Visites: 7487400

Antics Alumnes

DESTACATS