Buscador web


Paraula:


Destacats







Gandia

Localització

Vista aèria de Gandia des del sud


Vista aèria nord de la ciutat de Gandia, amb el Polígon Industrial Alcodar en primer pla


Vista general del Raval (en primer pla) i del casc antic de Gandia (al fons)


Gravat realitzat pel botànic Cavanilles Gandia, segle XVIII


Superfície: 60.8 Km2
Població: 80.020 hab. (Cens Gener 2009) INE
Densitat: 1.175 hab/Km 2
Altitud s.n.m: 22 metres
Distància a València: 69.9 Km
Codi Postal 46701-46701; Grau de Gandia (46730)
Entitats de població: 4

La ciutat se situa junt a la vora esquerra del riu Serpis o Alcoi, a uns 3 km. de la mar. Al casc urbà cal afegir els barris costaners i les cases disperses deMarxuquera. L'accelerat creixement del segle XX ha provocat l'absorció dels antics municipis de Beniopa i Benipeixcar.

Dins del nucli urbà es distingeix la ciutat antiga (barris de la Vila, la Vila Nova i el Raval), l'eixample del segle XIX, Benipeixcar, l'expansió moderna, i separats pel barranc de Sant Nicolau, l'antic municipi de Beniopa i el barri de Santa Anna.

Gandia se situa sobre l'eix litoral de comunicacions format per la carretera nacional 332, la línia fèrria València-Gandia i l'autopista A-7. A ells s'uneix la C-320 cap a Albaida, la carretera local a Vilallonga per Almoines, la carretera de Barx, la carretera d'Oliva per Daimús i la carretera del Grau. Tot plegat es completa amb el port, el segon en importància i volum de València.

El terme municipal es troba en l'àrea septentrional de la Conca de la Safor o Horta de Gandia. En l'oest inclou part de la serra de Marxuquera, amb elevacions com la Salleta (776 m), el Mirador (656 m) i el Barranc Verd (661 m). Per l'oest el massís del Mondúver (841 m) forma el límit amb Barx i Xeresa. Aquests muntanyes culminen en el tossal de Bairén (101 m) on se situa el castell amb el mateix nom, extrem que tanca la Conca de la Safor a poc més de 2 Km. del mar. També inclou la porció septentrional de la serra Falconera (452 m), que s'uneix amb la meitat de la Vall de la Marxuquera Alta.

Cap a l'oest el terme s'estén pel con al·luvial del riu Serpis que forma una planícia fins la seua desembocadura en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

Hi ha a més una porció de la marjal de Xeresa on destaquen les aportacions dels brolladors en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

La vall de Marxuquera Alta és recorreguda cap al sud pel barranc Verd i d'altres menors, capçalera de barranc de Marxuquera que flueix cap a Palma i el riu Vernissa. Pel nord, entre els pendents de la serra de Marxuquera i el massís es forma el barranc de Beniopa. Aquest barranc recorre Marxuquera Baix, passa entre el massís i la serra Falconera, i després de passar Beniopa s’anomena barranc de Sant Nicolau, al desembocar en el port de Gandia. Pel nord rep nombrosos barrancs que són la causa de les nombroses crescudes del barranc en època de fortes pluges. El riu principal del terme és el Serpis o d'Alcoi, el qual penetra en el terme a les portes de la ciutat, la voreja per l'est, i finalment desemboca al sud del Grau, en la platja de Venècia.


Calendari del Mes


Gener 2017

LMMJVSD
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031     

El temps en Gandia

Nº Visites: 2668104

L'Any amb Calassanç

"1. Al recitar el rosario vuelva a la costumbre que teníamos antes, en primer lugar por las necesidades de la santa Iglesia y luego por las necesidades de nuestra Religión (Al P. Cherubini, Nápoles 1049-1629). 2. Me gustaría que el P. J. Pedro se preparase a padecer por Cristo y no sólo de palabra, sino que desearía oír algunas acciones laudables. El Superior, más que nadie, tiene que ser el primero en todas las virtudes con el ejemplo (Al P. Cipolleta, Nursia, 1302-1630). 3. No está bien que riñan entre Vds. tan fácilmente, pues siendo sólo dos conviene que vivan en paz por todos los medios y si ocurre que uno corrige al otro, tome la advertencia con buen corazón y enmiéndese sin reñir, ni pensar que procede de rencor o de odio. Vd. que es más antiguo en Religión debe, con el ejemplo más que con las palabras, dar crédito a las correcciones y si alguna vez él le corrige de su mala educación o de que habla más como seglar que como religioso, hágale caso y procure enmendarse, porque entre los malos hábitos de la vida aseglarada y el hallarse tanto tiempo lejos de la convivencia religiosa puede fácilmente caer en abusos de malas costumbres o en palabras poco edificantes e incluso escandalosas. Ayúdense mutuamente, y soportando las imperfecciones del compañero, rivalicen en paciencia, humildad y caridad. Espero en la benignidad del Señor que vivirán como buenos y santos religiosos (Al P. Sorbino, Cesena, 1953-1633). 4. He leído su carta, y en el futuro en vez de decir: «Rmo. P. en Cristo observantísimo», pondrá, como lo hago yo, en el ángulo izquierdo: «Pax Christi», y luego un poco más abajo comenzará la carta (Al P. Sorbino, Cesena, 3014-1639). 5. Respecto a la carta escrita al p. General, deseo que otra vez guarden mayor reverencia a los PP. de la Compañía, pues nosotros no somos dignos de ser sus servidores por muchas razones y hemos de superar todas las cosas con santa paciencia. Recuerdo que dichos Padres han superado son paciencia contradicciones no sólo de ciudades principales, sino de reinos enteros, y como he dicho hemos de tratarles con toda reverencia (Al P. Andolfi, Chieti, 3886-1642). 6. Procuren observar con mucha diligencia las reglas, y que las escuelas vayan bien, que el Señor no dejará de darnos la ayuda necesaria (Al P. Reale, Cárcare, 1303-1630)."

Destacats