Buscador web


Paraula:


Destacats







Gandia

Localització

Vista aèria de Gandia des del sud


Vista aèria nord de la ciutat de Gandia, amb el Polígon Industrial Alcodar en primer pla


Vista general del Raval (en primer pla) i del casc antic de Gandia (al fons)


Gravat realitzat pel botànic Cavanilles Gandia, segle XVIII


Superfície: 60.8 Km2
Població: 80.020 hab. (Cens Gener 2009) INE
Densitat: 1.175 hab/Km 2
Altitud s.n.m: 22 metres
Distància a València: 69.9 Km
Codi Postal 46701-46701; Grau de Gandia (46730)
Entitats de població: 4

La ciutat se situa junt a la vora esquerra del riu Serpis o Alcoi, a uns 3 km. de la mar. Al casc urbà cal afegir els barris costaners i les cases disperses deMarxuquera. L'accelerat creixement del segle XX ha provocat l'absorció dels antics municipis de Beniopa i Benipeixcar.

Dins del nucli urbà es distingeix la ciutat antiga (barris de la Vila, la Vila Nova i el Raval), l'eixample del segle XIX, Benipeixcar, l'expansió moderna, i separats pel barranc de Sant Nicolau, l'antic municipi de Beniopa i el barri de Santa Anna.

Gandia se situa sobre l'eix litoral de comunicacions format per la carretera nacional 332, la línia fèrria València-Gandia i l'autopista A-7. A ells s'uneix la C-320 cap a Albaida, la carretera local a Vilallonga per Almoines, la carretera de Barx, la carretera d'Oliva per Daimús i la carretera del Grau. Tot plegat es completa amb el port, el segon en importància i volum de València.

El terme municipal es troba en l'àrea septentrional de la Conca de la Safor o Horta de Gandia. En l'oest inclou part de la serra de Marxuquera, amb elevacions com la Salleta (776 m), el Mirador (656 m) i el Barranc Verd (661 m). Per l'oest el massís del Mondúver (841 m) forma el límit amb Barx i Xeresa. Aquests muntanyes culminen en el tossal de Bairén (101 m) on se situa el castell amb el mateix nom, extrem que tanca la Conca de la Safor a poc més de 2 Km. del mar. També inclou la porció septentrional de la serra Falconera (452 m), que s'uneix amb la meitat de la Vall de la Marxuquera Alta.

Cap a l'oest el terme s'estén pel con al·luvial del riu Serpis que forma una planícia fins la seua desembocadura en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

Hi ha a més una porció de la marjal de Xeresa on destaquen les aportacions dels brolladors en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

La vall de Marxuquera Alta és recorreguda cap al sud pel barranc Verd i d'altres menors, capçalera de barranc de Marxuquera que flueix cap a Palma i el riu Vernissa. Pel nord, entre els pendents de la serra de Marxuquera i el massís es forma el barranc de Beniopa. Aquest barranc recorre Marxuquera Baix, passa entre el massís i la serra Falconera, i després de passar Beniopa s’anomena barranc de Sant Nicolau, al desembocar en el port de Gandia. Pel nord rep nombrosos barrancs que són la causa de les nombroses crescudes del barranc en època de fortes pluges. El riu principal del terme és el Serpis o d'Alcoi, el qual penetra en el terme a les portes de la ciutat, la voreja per l'est, i finalment desemboca al sud del Grau, en la platja de Venècia.


Calendari del Mes


Febrer 2017

LMMJVSD
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728     

El temps en Gandia

Nº Visites: 2826364

L'Any amb Calassanç

"1. Me ha dolido mucho la muerte repentina de nuestro querido Antonio Dolcevita:, no dejo de pedir por su alma, que espero se haya salvado ya que desde hace bastante tiempo se había entregado a ejercicios espirituales, tenía muchas devociones, y se confesaba y comulgaba con frecuencia, de forma que tengo una opinión positiva de su salvación (Al H. Morandi, Roma, 589-1627). 2. Avíseme cómo se encuentra el P. Castilla, porque se deja llevar demasiado de la caridad al prójimo y temo que sea con peligro de su salud (ídem). 3. Debemos recibir de la mano del Señor cuanto viene, y nuestros enfermos fallan en esto, que no saben recibir de la mano de Dios la enfermedad por sus pecados (Al P. Graziani, Roma, 590-1627). 4. Debe procurar que los súbditos no vean jamás que el Superior impone algún castigo con ánimo de vengarse, sino que deben ver que los castigos proceden de amor paterno y que merecerían mayores:, cuando luego en particular se les muestra el error y se les recomienda la enmienda, sería muy obstinado quien no se rindiera al amor del Superior. Pese a todo no se acostumbre a ser rápido en los castigos pues en vez de provecho hacen mayor daño (Al P. Cipolletta, Nursia, 1332-1630). 5. En cuanto a la confesión podrá indicar a esos señores que quien posee talento para atender a los muchachos, que es nuestro Instituto, no debe entregarse a cosas que pueden distraerlo y en Nursia no faltan óptimos religiosos que puedan suplir este asunto. Esté atento, pues el enemigo so capa de bien suele impedir mayor bien y es difícil conocer semejantes tentaciones (ídem). 6. Oigo que algunos están intentando hacer representaciones (teatrales). Esto, aunque parece algo bueno, téngalo por tentación, pues los alumnos, divertidos en esas cosas que dan gusto a los sentidos, se desvían del estudio, que es de mayor provecho. Así, pues, sea su intención hacerles aprender ante todo el temor de Dios y al mismo tiempo las letras y para que los seglares vean alguna cosa, cada 15 días o una vez al mes, hagan recitar un sermoncito en la misa, a la hora que hay más gente, y las representaciones déjenlas para otra ocasión, pues cuando sea el momento oportuno le avisaré (Al P. Bianchi, 2509-1636). 7. Es bueno que se ejerciten un poco en la virtud de la humildad y de la santa observancia, y ahora apenas se encuentra sacerdote que quiera tener escuela, siendo los sacerdotes más a propósito que los clérigos y hermanos para educar bien a los alumnos (Al P. Fedele, Nápoles, 2811-1638). 8. En cuanto a recibir alumnos pobres, V.R. obra santamente al admitir a todos los que llegan, ya que para ellos se ha fundado el Instituto, y lo que se hace por ellos se hace por Cristo bendito, y no se dice lo mismo de los ricos (Al P. Romani, Florencia, 2812-1638)."

Destacats