Buscador web


Paraula:


Destacats







Gandia

Localització

Vista aèria de Gandia des del sud


Vista aèria nord de la ciutat de Gandia, amb el Polígon Industrial Alcodar en primer pla


Vista general del Raval (en primer pla) i del casc antic de Gandia (al fons)


Gravat realitzat pel botànic Cavanilles Gandia, segle XVIII


Superfície: 60.8 Km2
Població: 80.020 hab. (Cens Gener 2009) INE
Densitat: 1.175 hab/Km 2
Altitud s.n.m: 22 metres
Distància a València: 69.9 Km
Codi Postal 46701-46701; Grau de Gandia (46730)
Entitats de població: 4

La ciutat se situa junt a la vora esquerra del riu Serpis o Alcoi, a uns 3 km. de la mar. Al casc urbà cal afegir els barris costaners i les cases disperses deMarxuquera. L'accelerat creixement del segle XX ha provocat l'absorció dels antics municipis de Beniopa i Benipeixcar.

Dins del nucli urbà es distingeix la ciutat antiga (barris de la Vila, la Vila Nova i el Raval), l'eixample del segle XIX, Benipeixcar, l'expansió moderna, i separats pel barranc de Sant Nicolau, l'antic municipi de Beniopa i el barri de Santa Anna.

Gandia se situa sobre l'eix litoral de comunicacions format per la carretera nacional 332, la línia fèrria València-Gandia i l'autopista A-7. A ells s'uneix la C-320 cap a Albaida, la carretera local a Vilallonga per Almoines, la carretera de Barx, la carretera d'Oliva per Daimús i la carretera del Grau. Tot plegat es completa amb el port, el segon en importància i volum de València.

El terme municipal es troba en l'àrea septentrional de la Conca de la Safor o Horta de Gandia. En l'oest inclou part de la serra de Marxuquera, amb elevacions com la Salleta (776 m), el Mirador (656 m) i el Barranc Verd (661 m). Per l'oest el massís del Mondúver (841 m) forma el límit amb Barx i Xeresa. Aquests muntanyes culminen en el tossal de Bairén (101 m) on se situa el castell amb el mateix nom, extrem que tanca la Conca de la Safor a poc més de 2 Km. del mar. També inclou la porció septentrional de la serra Falconera (452 m), que s'uneix amb la meitat de la Vall de la Marxuquera Alta.

Cap a l'oest el terme s'estén pel con al·luvial del riu Serpis que forma una planícia fins la seua desembocadura en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

Hi ha a més una porció de la marjal de Xeresa on destaquen les aportacions dels brolladors en la mar. Aquesta planícia està compresa entre el Serpis i el barranc de Sant Nicolau.

La vall de Marxuquera Alta és recorreguda cap al sud pel barranc Verd i d'altres menors, capçalera de barranc de Marxuquera que flueix cap a Palma i el riu Vernissa. Pel nord, entre els pendents de la serra de Marxuquera i el massís es forma el barranc de Beniopa. Aquest barranc recorre Marxuquera Baix, passa entre el massís i la serra Falconera, i després de passar Beniopa s’anomena barranc de Sant Nicolau, al desembocar en el port de Gandia. Pel nord rep nombrosos barrancs que són la causa de les nombroses crescudes del barranc en època de fortes pluges. El riu principal del terme és el Serpis o d'Alcoi, el qual penetra en el terme a les portes de la ciutat, la voreja per l'est, i finalment desemboca al sud del Grau, en la platja de Venècia.


Calendari del Mes


El temps en Gandia

Nº Visites: 2542306

L'Any amb Calassanç

"1. Espero que ahí vayan bien las cosas, sobre todo si se hace oración por la mañana y por la tarde, la confesión y la comunión los domingos y los jueves y las disciplinas tres veces por semana:, todo ello puede hacerse aún cuando vayan por las fincas. Los ayunos no pueden hacerse fácilmente por quien anda y se fatiga. Les recuerdo esto, porque el alma vale más que todo el mundo junto y, si esas prácticas las hicieran, al menos algunas, los dos juntos, sería cosa de gran servicio a Dios, porque dice «donde estuvieren dos congregados en mi nombre en medio de ellos me encuentro yo» (Al P. Sorbino, Cesena, 2147-1633). 2. Sobre el H. Camilo me remito a V.R. Hágale saber que cuando los alumnos ven amor de padre en el maestro y diligencia para su aprovechamiento, vienen a gusto a la escuela, aunque no haya representaciones (teatrales) (Al P. Graziani, Nápoles, 2148-1633). 3. En cuanto al desorden del último jueves lardero, me parece que se lo pasaron como seglares y no como religiosos, porque el religioso debe dar al espíritu según sus necesidades y al cuerpo lo mismo, y no más al cuerpo, porque da coces contra el espíritu y le hace cometer pecados mortales, llegando a ser, como dice S. Pablo, «hombre animal». etc. Haga cumplir, como hacemos en Roma, una regla adecuada a todos y V.R. diga públicamente que esa es también mi voluntad (ídem). 4. El camino para llegar a ser sabio y prudente en la escuela interior es hacerse a los ojos de los hombres como un tonto, dejándose guiar como un borriquillo. Esto es doctrina verdadera, pero como es contraria al sentido y a la prudencia humana, pocos la siguen y así se confirma la palabra de Cristo «estrecho es el camino y pocos son los que lo encuentran» (Al P. Frescio, Nikolsburg, 2300-1634). 5. En cuanto al estudio de los Hermanos, V.R. no los ocupará por la tarde para que puedan estudiar hasta la hora de la oración y aun media hora después, que se irán a la habitación, terminado todo:, si ponen empeño, podrán estudiar otra hora por la mañana, y recomendará al P. Pedro que les ayude de acuerdo con la capacidad de cada uno, que hará algo muy agradable a Dios (Al P. Rubbio, Ancona, 2640-1636). 6. Procure que las escuelas se mantengan en la observancia para evitar todo escándalo. Y si por casualidad alguno no quiere hacer escuela, métalo en seguida en la cárcel (Al P. Romani, Florencia, 3207-1639). 7. Tengo que avisarle de una falta y descuido grande que se da en esas escuelas:, se trata de vender y comprar. Que se ponga remedio a eso. Y el que cometa una transgresión, la primera vez haga que se quede tres días sin vino, y si no se enmienda, me avisa de nuevo, para que se quite semejante abuso y escándalo (Al P. Romani, 3208-1639)."

Destacats