Buscador web


Paraula:


Destacats







El Nostre Fundador

Sant Josep de Calassanç

Josep de Calassanç va nàixer en Peralta de La Sal, un xicotet poble situat en l'actual província d'Osca, en 1557. Amb dotze anys, Josep deixa el seu poble per a estudiar en el col•legi dels pares Trinitaris d'Estadilla, a uns 20 Km. Al complir els catorze anys, Josep de Calassanç manifesta la decisió de fer-se sacerdot. La seua entrega, la seua generositat, el seu anhel per ajudar als altres, van units a una forta i vivencial fe en Déu, augmentada per l'exemple i l'educació rebuda per part de la seua família.

Acabats els seus estudis eclesiàstics, Josep és ordenat sacerdot en 1583, als 25 anys. Aconsellat pel bisbe d'Urgell, Andrés Capilla, Calassanç se'n va a Roma en 1592. Abans de complir els 6 anys de la seua estada a Roma, el riu Tíber, es desborda, provocant la més catastròfica inundació del segle. Com a resultat d'esta, centenars de famílies pobres van quedar sense sostre, sense aliments i hi ha més de dos mil morts. Calassanç, amb gran integritat, treballa infatigablement en l'operació d'ajuda als afectats.

S'integra a Roma en les denominades Confraries, associacions que es dedicaven a la caritat. Calassanç trobarà junt amb els necessitats, als xiquets. Amb el temps, els xiquets pobres d'aquells barris romans es convertiran en el seu principal punt d'atenció.

Fruit d'este descobriment, decideix fundar una escola gratuïta oberta a tots els xiquets, especialment als més necessitats. En proposar la idea no tots la van veure amb bons ulls. I llavors, amb fermesa, començà la fundació. I cap a 1597, en la sagristia d'una església que solia visitar, Santa Dorotea, en el Trastévere romà, comença la primera escola gratuïta d'Europa.

Al principi els alumnes no eren molts, amb el temps la idea se va anar donant a conéixer i amb l'ajuda de sacerdots i alguns laics, amb els diners que li donen uns i altres, les escoles van anar creixent. L'Església de Sant Pantaleo es convertirà en la primera escola estable de Calassanç. La primera escola cristiana, popular i gratuïta.

Calassanç mai va tornar a la seua terra. Es va quedar definitivament a Roma fins a la seua mort en 1648. I des d'allí la seua obra ha anat escampant-se per tot el món.

Calassanç és un exemple de vida que molts jóvens -hòmens i dones- han seguit i seguixen encara hui. La seua festivitat se celebra el 25 d'agost.

Pensament espiritual i pedagògic

La llarga vida de Sant Josep de Calassanç ocupa pràcticament la segona mitat del segle XVI i tota la primera part del XVII. Persona oberta a la realitat circumdant, va rebre l'impacte de les idees i problemes que el rodejaven, i amb el seu compromís personal, va contribuir al progrés de les idees i a la solució dels problemes. Es pot afermar que, junt amb altres dels seus contemporanis, va ser protagonista -encara que poc conegut- de la transició del renaixement a la modernitat.

En la formació espiritual de Calassanç van influir els corrents renovadors del segle XVI a Espanya, personificades en alguns autors ascètics i místics com Juan d'Àvila i Teresa de Jesús.
Va ser precisament a partir de la dedicació de Calassanç a l'educació dels fills de les classes populars a Roma, en els anys de transició del segle XVI al XVII, quan va anar elaborant de manera explícita el seu pensament pedagògic, fruit del seu personal itinerari espiritual i social.

Precedentment alguns pensadors humanistes com Juan Lluís Vives, Erasme i el mateix Luter havien teoritzat sobre l'educació de xiquets i jóvens. En diversos escrits fundacionals, Calassanç fa un plantejament teòric clar del que pretén amb l'obra iniciada: contribuir a la reforma de la societat i a la felicitat temporal i eterna de les persones, educant als xiquets en la fe cristiana i en les lletres humanes, per mitjà d'escoles pies, és a dir, populars i cristianes.

Esta filosofia va ser portada a la pràctica per Calassanç durant cinquanta anys fins a la seua mort I va organitzar almenys trenta col•legis en diversos estats europeus, dotant-los d'educadors preparats, estructures adequades i reglaments escrits per ell mateix. Per a Calassanç, la figura de l'educador és element fonamental en la consecució dels objectius pedagògics i socials de la seua obra.

En la seua persona confluïxen una vocació religiosa i una vocació educativa que s'integren en una identitat pròpia.

El pensament espiritual i pedagògic de Sant Josep de Calassanç, i la pràctica del mateix proposta als seus primers companys a Roma al començar el segle XVII, va donar origen en l'Església a una espiritualitat pedagògica i a una pedagogia espiritual de trets característics que són una de les primeres manifestacions modernes.

Escrits de Calassanç

Pot consultar-se l'Epistolari complet i altres escrits del Sant en l'adreça:


Bibliografia

- BAU, Calasanz: Biografía crítica de San José de Calasanz, Madrid, Editorial Bibliográfica, 1949.
- GINER, Severino: San José de Calasanz, maestro y fundador: nueva biografía crítica, Madrid, BAC, 1992.
- INIESTA, Enrique: Calasanz. Retrato de cuerpo entero. Las pinturas de J. Segrelles, Madrid, ICCE, 1998.
- SPINELLI, Mario: José de Calasanz. El pionero de la escuela popular, Madrid, Ciudad Nueva, 2002.
- ASIAIN, Miguel Ángel: Páginas inéditas de un diario. Autobiografía íntima de San José de Calasanz, Analecta Calasanctiana 89-90, Madrid, 2003.
- IDEM: José de Calasanz, Madrid, Ciudad Nueva, 2004.
- TRILLA, Andreu: San José de Calasanz, educación para todos, Barcelona, Centre de Pastoral Litúrgica, 2002.
- ____: Espiritualidad y Pedagogía de San José de Calasanz. Ensayo de síntesis, Madrid-Roma, ICCE, 2005.
- CUEVA, Dionisio: Calasanz. Mensaje espiritual y pedagógico, Madrid, ICCE, 2006.
- GINER, Severino: San José de Calasanz, Madrid, BAC, 2008.

Calendari del Mes


El temps en Gandia

Nº Visites: 2542351

L'Any amb Calassanç

"1. Espero que ahí vayan bien las cosas, sobre todo si se hace oración por la mañana y por la tarde, la confesión y la comunión los domingos y los jueves y las disciplinas tres veces por semana:, todo ello puede hacerse aún cuando vayan por las fincas. Los ayunos no pueden hacerse fácilmente por quien anda y se fatiga. Les recuerdo esto, porque el alma vale más que todo el mundo junto y, si esas prácticas las hicieran, al menos algunas, los dos juntos, sería cosa de gran servicio a Dios, porque dice «donde estuvieren dos congregados en mi nombre en medio de ellos me encuentro yo» (Al P. Sorbino, Cesena, 2147-1633). 2. Sobre el H. Camilo me remito a V.R. Hágale saber que cuando los alumnos ven amor de padre en el maestro y diligencia para su aprovechamiento, vienen a gusto a la escuela, aunque no haya representaciones (teatrales) (Al P. Graziani, Nápoles, 2148-1633). 3. En cuanto al desorden del último jueves lardero, me parece que se lo pasaron como seglares y no como religiosos, porque el religioso debe dar al espíritu según sus necesidades y al cuerpo lo mismo, y no más al cuerpo, porque da coces contra el espíritu y le hace cometer pecados mortales, llegando a ser, como dice S. Pablo, «hombre animal». etc. Haga cumplir, como hacemos en Roma, una regla adecuada a todos y V.R. diga públicamente que esa es también mi voluntad (ídem). 4. El camino para llegar a ser sabio y prudente en la escuela interior es hacerse a los ojos de los hombres como un tonto, dejándose guiar como un borriquillo. Esto es doctrina verdadera, pero como es contraria al sentido y a la prudencia humana, pocos la siguen y así se confirma la palabra de Cristo «estrecho es el camino y pocos son los que lo encuentran» (Al P. Frescio, Nikolsburg, 2300-1634). 5. En cuanto al estudio de los Hermanos, V.R. no los ocupará por la tarde para que puedan estudiar hasta la hora de la oración y aun media hora después, que se irán a la habitación, terminado todo:, si ponen empeño, podrán estudiar otra hora por la mañana, y recomendará al P. Pedro que les ayude de acuerdo con la capacidad de cada uno, que hará algo muy agradable a Dios (Al P. Rubbio, Ancona, 2640-1636). 6. Procure que las escuelas se mantengan en la observancia para evitar todo escándalo. Y si por casualidad alguno no quiere hacer escuela, métalo en seguida en la cárcel (Al P. Romani, Florencia, 3207-1639). 7. Tengo que avisarle de una falta y descuido grande que se da en esas escuelas:, se trata de vender y comprar. Que se ponga remedio a eso. Y el que cometa una transgresión, la primera vez haga que se quede tres días sin vino, y si no se enmienda, me avisa de nuevo, para que se quite semejante abuso y escándalo (Al P. Romani, 3208-1639)."

Destacats