Buscador web


Paraula:


Destacats







Gandia

Antiga Universitat – Escola Pia

Edificació del segle XVI reformada en el XVIII, XIX, i finalment en 1999. De gran valor històric, fou la primera universitat de jesuïtes que funcionà a l'Estat espanyol. Junt a la universitat se situa l'església de les Escoles Pies, fundada en el segle XVI pel duc Francesc de Borja sobre l'antiga ermita de Sant Sebastià, ampliada en els segles XVII i XVIII com a temple de la universitat. Es tracta d'una construcció d'una única nau, amb arcs de mig punt sobre pilastres, volta de canó i cúpula sobre petxines.

En 1544 el IV duc de Gandia, Francesc de Borja, desitjós d'augmentar el prestigi de la vila i tratant que els joves cristians no quedaren influïts pels musulmans que encara residien a Gandia, edificà, fundà i dotà un col·legi que, regentat pels jesuïtes segons expressa voluntat del duc, s'erigí en 1548 en Universitat en virtut de Butla expedida a Roma i confirmada per l'emperador Carles V en 1548. Aquest edifici es troba a la porta d'accés al centre històric de la ciutat, a la plaça de les Escoles Pies. Antigament limitava amb el Portal de València, accés al camí que conduïa a aquesta localitat.

L'edifici primigeni que l'albergava estava constituït per les dependències pròpies d'aquests centres: cel·les, refectori, infermeria, oficines, aules, acadèmia i una església.

La Universitat de Gandia meresqué els títols de Règia, Cesària i Pontifícia, arribant a tenir fins a 22 càtedres. Aquesta universitat fou famosa en els seus dos segles llargs d'existència i hi estudiaren i ensenyaren eminents savis, arribant a competir amb la de València.

Durant més de dos segles s'impartiren classes universitàries fins la seua extinció, en 1772. El cessament de la seua activitat es degué entre altres causes, a la Reial resolució de reduir el nombre d'universitats del Regne, entre les quals s'inclogué la de Gandia. Tanmateix, altra versió comenta que el seu tancament fou en l'any 1767 pel decret d'expulsió dels jesuïtes de territori espanyol.

En 1806 prengueren possessió de l'edifici els Escolapis el qual, a excepció d'alguns períodes (després de la Guerra Civil fou presó i lloc d'execució), s'hi ha mantingut fins hui a destinat a activitats docents.

Entre 1992 i 1998 es rehabilità l'edifici. Actualment al seu interior s'ubica la UNED, la Formació Permanent d'Adults i el Col·legi dels Escolapis.

A la plaça de l'Escola Pia, hi ha cinc estàtues representant els membres més destacats de la família Borja. Són el papa Calixt III, el papa Alexandre Vi, els seus fills Cèsar i Lucrècia Borja, i sant Francesc de Borja. Els Borja foren coneguts a Roma com els Borgia. Les estàtues, en bronze, fan 2 metres d'alçada i pesen 200 quilos.

Calendari del Mes


Gener 2017

LMMJVSD
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031     

El temps en Gandia

Nº Visites: 2668113

L'Any amb Calassanç

"1. Al recitar el rosario vuelva a la costumbre que teníamos antes, en primer lugar por las necesidades de la santa Iglesia y luego por las necesidades de nuestra Religión (Al P. Cherubini, Nápoles 1049-1629). 2. Me gustaría que el P. J. Pedro se preparase a padecer por Cristo y no sólo de palabra, sino que desearía oír algunas acciones laudables. El Superior, más que nadie, tiene que ser el primero en todas las virtudes con el ejemplo (Al P. Cipolleta, Nursia, 1302-1630). 3. No está bien que riñan entre Vds. tan fácilmente, pues siendo sólo dos conviene que vivan en paz por todos los medios y si ocurre que uno corrige al otro, tome la advertencia con buen corazón y enmiéndese sin reñir, ni pensar que procede de rencor o de odio. Vd. que es más antiguo en Religión debe, con el ejemplo más que con las palabras, dar crédito a las correcciones y si alguna vez él le corrige de su mala educación o de que habla más como seglar que como religioso, hágale caso y procure enmendarse, porque entre los malos hábitos de la vida aseglarada y el hallarse tanto tiempo lejos de la convivencia religiosa puede fácilmente caer en abusos de malas costumbres o en palabras poco edificantes e incluso escandalosas. Ayúdense mutuamente, y soportando las imperfecciones del compañero, rivalicen en paciencia, humildad y caridad. Espero en la benignidad del Señor que vivirán como buenos y santos religiosos (Al P. Sorbino, Cesena, 1953-1633). 4. He leído su carta, y en el futuro en vez de decir: «Rmo. P. en Cristo observantísimo», pondrá, como lo hago yo, en el ángulo izquierdo: «Pax Christi», y luego un poco más abajo comenzará la carta (Al P. Sorbino, Cesena, 3014-1639). 5. Respecto a la carta escrita al p. General, deseo que otra vez guarden mayor reverencia a los PP. de la Compañía, pues nosotros no somos dignos de ser sus servidores por muchas razones y hemos de superar todas las cosas con santa paciencia. Recuerdo que dichos Padres han superado son paciencia contradicciones no sólo de ciudades principales, sino de reinos enteros, y como he dicho hemos de tratarles con toda reverencia (Al P. Andolfi, Chieti, 3886-1642). 6. Procuren observar con mucha diligencia las reglas, y que las escuelas vayan bien, que el Señor no dejará de darnos la ayuda necesaria (Al P. Reale, Cárcare, 1303-1630)."

Destacats