Buscador web


Paraula:


Destacats







Ermita de Santa Anna


Presentació

Ermita dedicada a l'advocació de Santa Anna, la qual era tradicionalment la patrona de Gandia. En festivitats senyalades o per demanar-li protecció front a calamitats com les epidèmies, o per demanar pluges en temps de seca, la seua imatge era baixada en processó des de l'Ermita fins a la Col·legiata de Gandia. La pròpia ermita i els seus voltants han estat al llarg del temps lloc de refugi per a empestats i leprosos.

Ací es conserva una talla que representa a Santa Anna amb la Verge al braç. L'edifici està constituït per una nau principal de planta rectangular amb contraforts i pòrtics, amb teulada a dos vessants. Té estances afegides per a la vivenda de l'ermita i per a altres usos, així com una cisterna per l'abastiment d'aigua.

La seua arquitectura permet distingir dos moments i estils constructius bàsics: l'originaria mostra arcs gòtics apuntats de rajola, visibles en l'actual presbiteri i datades als segles XIV o XV, moments als quals correspondria també la cisterna. La resta de l'edifici, d'estil barroc popular, està construït cap a mitjans del segle XVIII, i és el que li dona l'actual aspecte a l'ermita, amb façana de cornisa mixtilínia i espadanya per l'exterior, i sostre de volta de canó amb motllures per l'interior, a més d'un important sòcol de taulells valencians policromats.

L'ermita és propietat municipal, i des de 1809 és administrada pels pares escolapis, els quals l'han convertida en un centre de recés religiós i cultural, amb un arxiu i biblioteca especialitzats en temes valencians. Reïxen les celebracions de Setmana Santa, de la festivitat de Santa Anna i de la nit de Nadal, amb una popular Missa del Gall on es representa l'obra polifònica del Cant de la Sibil·la.

Segons investigacions d'A. Pitarch i X. Company la talla de Santa Anna de Gandia s'inscriu en una tipologia eminentment popular. Fa 65 cm . d'alçada i està tallada en fusta de pi o beç amb pintura mixta de tremp i oli, que encara roman originària. El seu estil és gòtic popular valencià d'ascendència italogòtica, amb òbvies connotacions i paral·lelismes amb d'altres talles lleidatanes. Es pot datar a la segona meitat del segle XIV.

Vista actual de l'Ermita, des del
camí de pujada

Façana principal abans de la restauració (1980)

Vivenda de l'ermità

Taulells de ceràmica (segle XVIII) a l’interior de l’Església

Exterior de l'ermita

Escala d'accés al primer pis

Arc gòtic existent a l'exterior

Imatge de Santa Anna (segle XIV)

Mare de Déu amb xiquet al braç Nicolau Borrás

Calendari del Mes


Gener 2017

LMMJVSD
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031     

El temps en Gandia

Nº Visites: 2668107

L'Any amb Calassanç

"1. Al recitar el rosario vuelva a la costumbre que teníamos antes, en primer lugar por las necesidades de la santa Iglesia y luego por las necesidades de nuestra Religión (Al P. Cherubini, Nápoles 1049-1629). 2. Me gustaría que el P. J. Pedro se preparase a padecer por Cristo y no sólo de palabra, sino que desearía oír algunas acciones laudables. El Superior, más que nadie, tiene que ser el primero en todas las virtudes con el ejemplo (Al P. Cipolleta, Nursia, 1302-1630). 3. No está bien que riñan entre Vds. tan fácilmente, pues siendo sólo dos conviene que vivan en paz por todos los medios y si ocurre que uno corrige al otro, tome la advertencia con buen corazón y enmiéndese sin reñir, ni pensar que procede de rencor o de odio. Vd. que es más antiguo en Religión debe, con el ejemplo más que con las palabras, dar crédito a las correcciones y si alguna vez él le corrige de su mala educación o de que habla más como seglar que como religioso, hágale caso y procure enmendarse, porque entre los malos hábitos de la vida aseglarada y el hallarse tanto tiempo lejos de la convivencia religiosa puede fácilmente caer en abusos de malas costumbres o en palabras poco edificantes e incluso escandalosas. Ayúdense mutuamente, y soportando las imperfecciones del compañero, rivalicen en paciencia, humildad y caridad. Espero en la benignidad del Señor que vivirán como buenos y santos religiosos (Al P. Sorbino, Cesena, 1953-1633). 4. He leído su carta, y en el futuro en vez de decir: «Rmo. P. en Cristo observantísimo», pondrá, como lo hago yo, en el ángulo izquierdo: «Pax Christi», y luego un poco más abajo comenzará la carta (Al P. Sorbino, Cesena, 3014-1639). 5. Respecto a la carta escrita al p. General, deseo que otra vez guarden mayor reverencia a los PP. de la Compañía, pues nosotros no somos dignos de ser sus servidores por muchas razones y hemos de superar todas las cosas con santa paciencia. Recuerdo que dichos Padres han superado son paciencia contradicciones no sólo de ciudades principales, sino de reinos enteros, y como he dicho hemos de tratarles con toda reverencia (Al P. Andolfi, Chieti, 3886-1642). 6. Procuren observar con mucha diligencia las reglas, y que las escuelas vayan bien, que el Señor no dejará de darnos la ayuda necesaria (Al P. Reale, Cárcare, 1303-1630)."

Destacats