Buscador web


Paraula:


Destacats







Ermita de Santa Anna


Presentació

Ermita dedicada a l'advocació de Santa Anna, la qual era tradicionalment la patrona de Gandia. En festivitats senyalades o per demanar-li protecció front a calamitats com les epidèmies, o per demanar pluges en temps de seca, la seua imatge era baixada en processó des de l'Ermita fins a la Col·legiata de Gandia. La pròpia ermita i els seus voltants han estat al llarg del temps lloc de refugi per a empestats i leprosos.

Ací es conserva una talla que representa a Santa Anna amb la Verge al braç. L'edifici està constituït per una nau principal de planta rectangular amb contraforts i pòrtics, amb teulada a dos vessants. Té estances afegides per a la vivenda de l'ermita i per a altres usos, així com una cisterna per l'abastiment d'aigua.

La seua arquitectura permet distingir dos moments i estils constructius bàsics: l'originaria mostra arcs gòtics apuntats de rajola, visibles en l'actual presbiteri i datades als segles XIV o XV, moments als quals correspondria també la cisterna. La resta de l'edifici, d'estil barroc popular, està construït cap a mitjans del segle XVIII, i és el que li dona l'actual aspecte a l'ermita, amb façana de cornisa mixtilínia i espadanya per l'exterior, i sostre de volta de canó amb motllures per l'interior, a més d'un important sòcol de taulells valencians policromats.

L'ermita és propietat municipal, i des de 1809 és administrada pels pares escolapis, els quals l'han convertida en un centre de recés religiós i cultural, amb un arxiu i biblioteca especialitzats en temes valencians. Reïxen les celebracions de Setmana Santa, de la festivitat de Santa Anna i de la nit de Nadal, amb una popular Missa del Gall on es representa l'obra polifònica del Cant de la Sibil·la.

Segons investigacions d'A. Pitarch i X. Company la talla de Santa Anna de Gandia s'inscriu en una tipologia eminentment popular. Fa 65 cm . d'alçada i està tallada en fusta de pi o beç amb pintura mixta de tremp i oli, que encara roman originària. El seu estil és gòtic popular valencià d'ascendència italogòtica, amb òbvies connotacions i paral·lelismes amb d'altres talles lleidatanes. Es pot datar a la segona meitat del segle XIV.

Vista actual de l'Ermita, des del
camí de pujada

Façana principal abans de la restauració (1980)

Vivenda de l'ermità

Taulells de ceràmica (segle XVIII) a l’interior de l’Església

Exterior de l'ermita

Escala d'accés al primer pis

Arc gòtic existent a l'exterior

Imatge de Santa Anna (segle XIV)

Mare de Déu amb xiquet al braç Nicolau Borrás

Calendari del Mes


Febrer 2017

LMMJVSD
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728     

El temps en Gandia

Nº Visites: 2826368

L'Any amb Calassanç

"1. Me ha dolido mucho la muerte repentina de nuestro querido Antonio Dolcevita:, no dejo de pedir por su alma, que espero se haya salvado ya que desde hace bastante tiempo se había entregado a ejercicios espirituales, tenía muchas devociones, y se confesaba y comulgaba con frecuencia, de forma que tengo una opinión positiva de su salvación (Al H. Morandi, Roma, 589-1627). 2. Avíseme cómo se encuentra el P. Castilla, porque se deja llevar demasiado de la caridad al prójimo y temo que sea con peligro de su salud (ídem). 3. Debemos recibir de la mano del Señor cuanto viene, y nuestros enfermos fallan en esto, que no saben recibir de la mano de Dios la enfermedad por sus pecados (Al P. Graziani, Roma, 590-1627). 4. Debe procurar que los súbditos no vean jamás que el Superior impone algún castigo con ánimo de vengarse, sino que deben ver que los castigos proceden de amor paterno y que merecerían mayores:, cuando luego en particular se les muestra el error y se les recomienda la enmienda, sería muy obstinado quien no se rindiera al amor del Superior. Pese a todo no se acostumbre a ser rápido en los castigos pues en vez de provecho hacen mayor daño (Al P. Cipolletta, Nursia, 1332-1630). 5. En cuanto a la confesión podrá indicar a esos señores que quien posee talento para atender a los muchachos, que es nuestro Instituto, no debe entregarse a cosas que pueden distraerlo y en Nursia no faltan óptimos religiosos que puedan suplir este asunto. Esté atento, pues el enemigo so capa de bien suele impedir mayor bien y es difícil conocer semejantes tentaciones (ídem). 6. Oigo que algunos están intentando hacer representaciones (teatrales). Esto, aunque parece algo bueno, téngalo por tentación, pues los alumnos, divertidos en esas cosas que dan gusto a los sentidos, se desvían del estudio, que es de mayor provecho. Así, pues, sea su intención hacerles aprender ante todo el temor de Dios y al mismo tiempo las letras y para que los seglares vean alguna cosa, cada 15 días o una vez al mes, hagan recitar un sermoncito en la misa, a la hora que hay más gente, y las representaciones déjenlas para otra ocasión, pues cuando sea el momento oportuno le avisaré (Al P. Bianchi, 2509-1636). 7. Es bueno que se ejerciten un poco en la virtud de la humildad y de la santa observancia, y ahora apenas se encuentra sacerdote que quiera tener escuela, siendo los sacerdotes más a propósito que los clérigos y hermanos para educar bien a los alumnos (Al P. Fedele, Nápoles, 2811-1638). 8. En cuanto a recibir alumnos pobres, V.R. obra santamente al admitir a todos los que llegan, ya que para ellos se ha fundado el Instituto, y lo que se hace por ellos se hace por Cristo bendito, y no se dice lo mismo de los ricos (Al P. Romani, Florencia, 2812-1638)."

Destacats